BERNABEU MESTRE, JOSEP / TORMO SANTAMARIA, MARÍA
PRESENTACIÓ.
INTRODUCCIÓ.
1. PER QUÈ ALIMENTACIÓ, GASTRONOMIA I NUTRICIÓ EN PARLAR DE SOSTENIBILITAT I SALUT?.
2. LA METÀFORA DEL REBOST I EL MODEL EXPLICATIU DE LES TRANSICIONS.
PRIMERA PART: EL REPTE D'ALIMENTAR-SE I NODRIR-SE.
3. UN PUNT DE PARTIDA: EL PROCÉS D'HUMANITZACIÓ DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA.
4. LA PRIMERA REVOLUCIÓ AGRÀRIA I L'APARICIÓ DE LES CRISIS DE FAM.
5. DE LES PLANTES DE CIVILITZACIÓ A LA CONFIGURACIÓ DEL MODEL MEDIEVAL D'ALIMENTACIÓ.
6. LA TRANSCULTURITZACIÓ ALIMENTÀRIA QUE VA ACOMPANYAR EL PROCÉS DE COLONITZACIÓ DEL CONTINENT AMERICÀ.
7. LA SEGONA REVOLUCIÓ AGRÀRIA I EL CREIXEMENT MODERN DE LA POBLACIÓ EUROPEA OCCIDENTAL.
8. INDUSTRIALITZACIÓ, URBANITZACIÓ I NOUS REPTES ALIMENTARIS.
9. LA TRANSFORMACIÓ DE LA CADENA ALIMENTARIA I EL DESENVOLUPAMENT DE LES CIÈNCIES DE L'ALIMENTACIÓ.
10. EL VALOR ESTRATÈGIC DEL SECTOR DE L'ALIMENTACIÓ I EL SORGIMENT DEL MODEL CONTEMPORANI DE DISTRIBUCIÓ D'ALIMENTS.
11. LA REVOLUCIÓ AGROQUÍMICA DEL SEGLE XX I LA NECESSITAT D'ALIMENTAR MÉS POBLACIÓ.
12. ELS REPTES ALIMENTARIS I NUTRICIONALS DEL SEGLE XXI.
13. SISTEMES ALIMENTARIS SOSTENIBLES EN LA CONSECUCIÓ D'UNA ALIMENTACIÓ SALUDABLE.
SEGONA PART: LA GASTRONOMIA O EL DRET A MENJAR EL QUE HEM DE MENJAR I GAUDIR FENT-HO.
14. CUINA, DIETÈTICA I GASTRONOMIA EN EL PERÍODE CLÀSSIC I MEDIEVAL.
15. ELS RECEPTARIS MEDIEVALS, ELS INICIS DEL CORPUS CULINARI EUROPEU I LA RECUPERACIÓ DEL LLEGAT GASTRONÒMIC CLÀSSIC.
16. EL CONTEXT FRANCÉS I LA REVOLUCIÓ DE L'ART CULINARI DELS SEGLES XVII I XVIII.
17. LA CERCA DE LA LONGEVITAT I LA FORMULACIÓ D'UNA NOVA CONCEPCIÓ CULINÀRIA I DIETÈTICA.
18. LA REVOLUCIÓ FRANCESA I LA CONFIGURACIÓ DE LA GASTRONOMIA COM A FENOMEN SOCIAL.
19. L'EDAT D'OR DE L'ALTA CUINA FRANCESA.
20. LES TRADICIONS CULINÀRIES I EL DESENVOLUPAMENT DE LA GASTRONOMIA CONTEMPORÀNIA.
21. ELS INICIS DE LA INSTITUCIONALITZACIÓ CONTEMPORÀNIA DE L'ACTIVITAT CULINÀRIA I GASTRONÒMICA.
22. LA IRRUPCIÓ DE LES DONES COM AUTORES DE TEXTOS DE CUINA I GASTRONOMIA O L'INICI DEL FINAL D'UNA INVISIBILITAT HISTÒRICA
23. LA «NOUVELLE CUISINE» I EL DESENVOLUPAMENT DE LA CUINA I LA GASTRONOMIA DE LA CREATIVITAT.
24. CUINA I GASTRONOMIA A LA LLUM DELS NOUS CRITERIS DIETÈTICS I NUTRICIONALS I ELS CANVIS EPIDEMIOLÒGICS-NUTRICIONALS.
25. LA DIETA GASTRONÒMICA.
26. LA CULTURA ALIMENTÀRIA DEL MEDITERRANI I LA PARADOXA DE LA DIETA MEDITERRÀNIA.
27. APRENDRE A MENJAR I A GAUDIR MENJANT DES DE LES TRADICIONS CULINÀRIES I ELS PARÀMETRES D'UNA ALIMENTACIÓ I UNA GASTRONOMIA SOLIDÀRIA, SALUDABLE I SOSTENIBLE.
EPÍLEG.
OBJECTIUS DIDÀCTICS.
BIBLIOGRAFIA EMPRADA I RECOMANADA.
La gastronomia inclou el tractament culinari i les maneres d'ingerir els aliments, però també les seues característiques i com han sigut obtinguts i processats. Unes consideracions que resulten clau per a entendre el desafiament que representa assegurar a tothom el dret a menjar el que s'ha de menjar i gaudir fent-ho. Des de la doble condició de text docent i divulgatiu, amb l'ajuda del mètode històric i el que denominem la història aplicada, l'assaig explica com s'han configurat, dins del context del fet alimentari i nutricional, els sabers culinaris i gastronòmics, a més del paper que poden tindre en la consecució de reptes com el que representen els objectius de desenvolupament sostenible.
