D. VEIGA, RAMÓN
El cuc de terra es troba amb el conill i li diu que si pot ser la seva mascota. A Conill la idea no li fa massa el pes, però la insistència i el sentit de l'humor de Cuc i una bona afartada de mores acabaran per fer-lo canviar d'idea. Una història amb final feliç, perquè l'amistat està per damunt de les diferències gairebé sempre.
