ESPINÓS I FELIPE, JOAQUIM
I, 3--II, 12--III, 30--IV, 44--V, 61--VI, 79--VII, 103--VIII, 115--IX, 129--X, 150--XI, 156
Una xiqueta comença a mirar-se el món amb ulls diferents; les coses ja no són tan fàcils com abans. Hi ha moltes coses, massa, que no entén. El seu avi cada vegada està més trist i més malalt, enyora els fills, que són a la guerra, i enyora els anys passats. De les mirades creuades de l'avi i la néta naix un món delicadament nostàlgic, ple d'insinuacions i de misteri. Amb un llenguatge sàviament poètic, Ombres en el riu ens convida a capbussar-nos en les aigües no sempre clares de la vida i ens arrossega a un viatge interior inoblidable.
