ZWEIG, STEFAN
«Només vull parlar-te a tu, dir-t?ho tot per primera vegada; has de saber tots els detalls de la meva vida, que sempre ha estat la teva i de la qual mai no n?has sabut res. Però no coneixeràs el meu secret fins que sigui morta, quan ja no estaràs obligat a donar-me cap resposta, quan això que ara em fa estremir amb uns calfreds tan forts sigui realment la fi. Si hagués de continuar vivint, estriparia la carta i callaria com sempre he callat. Però si l?arribes a tenir a les mans, sabràs que una morta t?hi explica la seva vida, una vida que va ser teva des del primer minut conscient fins al darrer.»
«Diguem-ho clar: aquesta és una de les novel·les més extraordinàries que s?han escrit els últims cent anys... Vet aquí una perla que heu de llegir.» Jordi Llovet, El País
