MORENO, ELOY
«A poc a poc, a mesura que els meus ulls sacostumaven a la foscor, vaig poder observar com la suau llum de la lluna illuminava un homenet que shavia collocat al meu costat, dret.
No deixava de mirar-me.
Segurament, si hagués estat la primera vegada, de lensurt mhauria caigut a laigua, però qui era allí no era per a mi un desconegut.
Era el meu petit príncep.»
