CIVIT MATEU, JOSEP
Aquest és, sense cap mena de dubte, un poemari de maduresa.
Josep Civit hi convoca el temps per mirar de recuperar
les fites significatives de tota una vida. I com a bon poeta
sentreté a mirar desclarir on són els límits entre el que diem
i el que volem dir, entre el que expressem també com a límit
dallò que el món oculta. No debades, els referents literaris
seran també convocats al poema.
Com tota mirada en el retrovisor, en aquests versos la vida
mostra, en retrospectiva, els contrast entre lahir i lara. Una
vida que no fa concessions, però que tampoc tira la tovallola.
