Alcontrase cola propia vida y nun pasar de llargo. Creer sólo nel propiu corazón sabiendo qu'él tamién dulda. Escribir p'abrir y llimpiar la firida y caltenela viva porque nella, anque duelga, tan la verdá, la bondá y la guapura. Esto ye La rosa de Xericó.
Articles relacionats
Vista previa: LA ROSA DE XERICÓ
Esta web utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Podeu obtindre més informació Cookies o canviar la configuració.