El poeta Ton Armengol ens presenta un nou recull de poemes que en parlen de l'efímer i de l'oblit: "Vivim com vores només embastades", ens diu en un poema que conclou, taxativament: "El més definitiu és instal·lar-se arran de la provisionalitat".
Articles relacionats
Vista previa: MEMÒRIA EXTERNA
Esta web utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Podeu obtindre més informació Cookies o canviar la configuració.